Com qualsevol lector podrà intuir, l’objectiu de la recerca de Max Planck no era el d’assentar les bases de la física moderna. De fet, la seva inquietud no era ni tan sols teòrica, doncs Max Planck estudiava la manera de fer més eficient la bombeta d’incandescència. És a dir, com emetre el màxim de llum amb el mínim d’energia possible. Les indagacions del físic alemany el van portar de seguida a observar que els resultats experimentals obtinguts no es corresponien amb la teoria electromagnètica vigent fins al moment. Per tal de resoldre aquestes diferències, Planck va proposar que la llum (i les radiacions electromagnètiques en general) no estaven formades per una ona contínua, sinó per “paquets” d’ones d’una energia concreta que ell va denominar “quants” (i que més tard han rebut el nom de fotons). Segons Planck, l’energia només es pot emetre de forma quantificada (múltiple d’una unitat elemental), i com més alta és la freqüència de les ones contingudes en aquests paquets, més alta era la seva energia.
En el cas de la bombeta, si el filament crema a baixes temperatures, la llum emesa té “paquets” amb ones de baixa freqüència i això es posa de manifest amb un llum vermellós (o fins i tot invisible, si la freqüència està en el rang de l’infraroig). Per contra, si la temperatura a la que crema el filament és molt alta, la freqüència d’aquestes ones és també molt alta i la llum adquireix un color blavós (o fins i tot no visible, si la freqüència està en el rang de l’ultraviolat). Aquest fenomen també es pot observar quan crema un tronc a la llar de foc. La zona de la flama més propera al tronc (la més calenta) és invisible a l’ull humà; llavors comença una gradació cap al blau, groc i, finalment, vermell a la zona més allunyada del tronc (la més freda).
Aquesta aparent puntualització sobre la radiació electromagnètica va ser, ni més ni menys, que el tret de sortida de tot un nou camp de la física que ha obligat a la ment humana a modificar el concepte que teníem de la pròpia realitat. Tant és així que la física quàntica conté conceptes tan quotidians com les flames d’una llar de foc o fenomens tan complexos d’entendre com ara el fet que una partícula subatòmica pugui estar a dos llocs al mateix temps.
cosadegats.wordpress.com 