Charles Darwin tenia només vint-i-dos anys quan va rebre la invitació d’embarcar-se com a naturalista a bord de l’HMS Beagle, un vaixell de la marina reial britànica que havia de cartografiar la cosa d’Amèrica del Sud. Era una posició d’ajudant de capità no remunerada que va despertar la oposició del seu pare per considerar-ho una pèrdua de temps. Finalment, però, el 27 de desembre de 1831 el jove Darwin va salpar a bord del Beagle en un viatge que assentaria les bases de la teoria de l’evolució de les espècies.
Els cinc anys que va durar el viatge van donar a Darwin temps suficient com per recollir nombroses mostres tant fòssils com del moment dels territoris on atracava el vaixell, però també li van donar temps per pensar i anar escrivint les seves anàlisis i hipòtesis personals. Les troballes del registre fòssil estretament relacionades amb criatures vivents presents únicament a Amèrica del Sud ja li van fer començar a pensar en una constant transformació de les espècies animals. Però segurament les proves més convincents d’aquesta teoria les va trobar a l’arxipèlag de les Galapagos, un conjunt d’illes de l’oceà Pacífic on hi va poder observar i catalogar espècies que havien quedat aïllades i que havien evolucionat, per tant, de forma independent a les espècies trobades al continent. L’estudi morfològic i de comportament d’aquests animals el va portar finalment a la conclusió de que les espècies del continent havien arribat a l’illa en algun moment i s’havien anat transformant, donant lloc a noves espècies. Per bé que avui en dia tenim nombroses proves que demostren la coherència d’aquesta hipòtesi, en aquell moment resultava una idea trencadora i revolucionària, i molt probablement hagués passat totalment desapercebuda si no fos perquè un antic professor de Darwin havia anat publicant els treballs que el jove naturalista va enviar durant el viatge, donant-li així cert renom entre els cercles científics Londinencs.
Si bé alguns aspectes de les teories de Darwin estan sent encara discutits i revisats en el sí de la comunitat científica, la selecció natural (terme que va encunyar ell mateix) és, en termes globals, la teoria més acceptada per tal d’explicar la diversitat d’espècies que poblen i han poblat el nostre planeta.
cosadegats.wordpress.com 
Així Darwin no tenia la barba blanca quan va formular la seva teoria? Quina descepció! Jo em pensava q l’hauria escrit després d’una llarga vida de viatges!
M’agrada molt aquesta secció.
Bé, la veritat és que la brevetat de la secció obliga a resumir excessivament, però el cert és que quan va tornar encara es va estar força temps discutint, reflexionant i revisant les seves anotacions. De totes maneres, no pateixis, quan va dir allò tan transcendental de que l’home venia del mico, Darwin ja tenia l’aspecte que tots tenim en ment, amb la seva barba blanca i la seva mirada d’aborigen.
M’agrada que t’agradi la secció. Gràcies per llegir-la!
Fa unes setmanes, al Planetari del CosmoCaixa hi passaven una pel·lícula dedicada a la mateixa efemèride, en 3D, molt gràfica i molt educativa. Me la va recomanar el xicot que em va atendre a informació i em va agradar molt, com aquest post.
Sara 😉
Interessant aquesta explicació del treball de Darwin, com tants altres va fer els descobriments gairebé partint de la casualitat, i en el seu cas, estant allà gairebé de miracle. Un de tants visionaris als que hem de donar les gràcies per tot el que sabem a dia d’avui.
Gràcies pels comentaris!
Efectivament, Xexu, grans personatges que sense pretendre-ho massa han acabat esdevenint clau en la història de la ciència i la humanitat.
Sara! Ja sé que les meves paraules tenen poca credibilitat, però seria bonic quedar un dia per anar al CosmoCaixa (cita freaky, no?)
Correcte, cita freaky, però saps de sobra que hi estaria encantada, al cap i a la fi, no ens n’hem d’avergonyir de ser freaks 😉 Al CosmoCaixa sempre hi ha coses interessants i noves a descobrir i amb un company com tu, on sigui!!! Petonets!
hola
adeu
Qui ets?