Finalment, després d’onze anys i 3.000 milions de dòlars, el primer esborrany del genoma humà va veure la llum a les revistes científiques. El famós rotatiu Nature va publicar l’article el dia 15 de febrer de 2001, mentre la seva homòloga nordamericana Science ho va fer el dia següent. Els autors estimaven que el genoma humà està format per entre 30.000 i 40.000 gens, però el que va ressonar més a la premsa generalista va ser el fet que aquesta xifra amb prou feines doblava el nombre de gens que se li atribueix a un cuc (Caenorabditis elegans) o a una mosca (Drosophila melanogaster). La publicació d’aquesta base de dades, però, no va ser més que el tret de sortida de la recerca del genoma. Així, tal i com explica el post “Més enllà del genoma“, a dia d’avui tenim una idea una mica profunda de poc més de l’1% d’aquell genoma que es va publicar ara fa dotze anys.
Paral·lelament al projecte de seqüenciació del genoma finançat públicament, la corporació Celera també havia iniciat una cursa per enllestir la faraònica tasca. No obstant, el gener del 2000 el govern de Bill Clinton va decretar, en un gest històric, que el genoma humà no podia ser patentable i que havia d’estar a l’abast de tota la comunitat científica. Aquesta decisió va provocar una brusca caiguda de l’índex NASDAQ biotechnology i unes pèrdues del mercat biotecnològic estimades en 50 milions de dòlars durant els dos anys següents, però va acabar de forma contundent amb una pugna (la reivindicació per part d’algunes companyies privades de poder patentar gens) que, més enllà de les connotacions ètiques que podia comportar, hagués endarrerit l’exploració i recerca del nostre genoma. Gràcies a aquella històrica decisió, dotze anys més tard les seqüències que formen els nostres gens són encara d’accés públic i obert per a qualsevol persona que vulgui agafar el relleu de la recerca allà on ho va deixar el consorci del Genoma Humà.
cosadegats.wordpress.com 
Està molt bé que 12 anys després encara sapiguem tan poca cosa. Això vol dir que encara ens queda molt camp per córrer, la ciència segueix sent emocionant. Veurem on ens porta, està clar que d’avenços n’hi ha hagut molts en aquests anys, però veurem què en surt de tot el coneixement cru que tenim.
Si, la veritat és que la sensació aquesta de que cada porta que s’obre dóna lloc a un nou oceà per explorar pot ser desesperant, però també emocionant. Jo tampoc tinc clar on ens portarà; els escenaris del desenllaç poden ser realment extrems en funció de l’ús que la humanitat faci d’aquests coneixements.
Perdona per no haver-te contestat al seu moment.