El canvi climàtic ha arribat per quedar-s’hi

Author: Nicola Jones (Nature Publishing Group)

Aquest any farà 25 anys de la creació del Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), un grup de treball de les Nacions Unides encarregat d’avaluar des d’un punt de vista científic quin pot ser l’abast real del canvi climàtic al nostre planeta. Sovint quan pensem en una comissió d’experts ens ve a la imaginació un grup d’homes amb bata blanca asseguts al voltant d’una taula i que, després d’una àrdua discussió de termes incomprensibles, emeten un veredicte quasi sagrat. L’escena, òbviament, no podria estar més lluny de la realitat, doncs el cert és que emetre pronòstics sobre el clima i les futures condicions de vida al planeta terra és una tasca lenta i delicada que ha portat a encerts, errors i les conseqüents incerteses, algunes justificades i les altres injustament atribuïdes. El temps, però, ha anat posant les coses al seu lloc, i a mesura que es reediten els informes sobre el canvi climàtic, les idees o valoracions febles cauen pel seu propi pes i les robustes sobreviuen al pas dels anys. Per al darrer informe sobre el canvi climàtic (emès el passat 27 de setembre i d’accés públic), els membres de l’IPCC han hagut de revisar unes 9200 publicacions científiques, moltes d’elles recolzades sobre uns fonaments que no suportarien el pes de les hipòtesis de no ser robusts i ben estructurats.

Aquest no és l’espai per exposar les novetats que el darrer informe aporta respecte dels anteriors. Algunes de les aportacions incideixen en els motius: al 2007 únicament es podia explicar un 60% de l’elevació observada en el nivell del mar, mentre que en el darrer informe se’n desglossa pràcticament el 100%. D’altres són actualitzacions del ball de xifres, com ara l’increment previst de la temperatura, que es situa en un rang d’entre 0.3 i 4.8 ºC per a finals de segle (un rang més ampli, però també amb un màxim més alt que el publicat en anteriors informes). Però en la seva nota de premsa, l’IPCC ha estat contundent en quatre idees claus:

  1. La influència humana en el clima és clara.
  2. L’escalfament global del planeta (tant de la superfície terrestre, com dels oceans, com de l’atmosfera) és inequívoc.
  3. Si no es redueix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, el sistema climàtic del planeta continuarà escalfant-se de forma global.
  4. L’escalfament del planeta està donant lloc (i donarà lloc) a un augment del nivell del mar, produït pel desgel de les glaceres continentals i del gel continental dels pols, així com per la pròpia dilatació tèrmica de l’aigua.

Què ho farà que ens tornem immunes als mals del nostre entorn? La violència, que ja s’ha normalitzat gràcies a la televisió; la corrupció, que s’ha convertit en una rutina per obra i gràcia de la classe política dominant i dels mass media… La cinquena edició de l’informe sobre el canvi climàtic és un exemple més d’aquesta immunitat o avorriment davant de temes importants que no pel fet de ser repetitius esdevenen menys greus. Als anys noranta, l’emissió del primer i segon informe van causar autèntiques onades mediàtiques i de debat; fins i tot es va convertir en un tema de moda. Vint-i-cinc anys després, en canvi, la notícia ha passat quasi desapercebuda. Sembla com si sentir parlar del canvi climàtic ja no estimulés les neurones de la població, que sovint para més atenció (potser per curiositat o potser per comoditat) a les hipòtesis que suggereixen que el canvi climàtic no és tan alarmant com s’havia dit o que la influència humana (i, per tant, tot allò que podem fer per evitar-ho) no és tal com s’havia denunciat. És cert, que la comunitat científica ha comès errors d’apreciació al respecte, i que certes xifres s’han hagut de relativitzar amb el pas del temps, però vint-i-cinc anys de recerca, prediccions i contrastació de la veracitat d’aquestes prediccions són molts, i considero que aquelles idees fonamentals que han perdurat revisió rere revisió no haurien de ser trivialitzades. La vida al Planeta Terra no desapareixerà (si més no, no en els propers segles), però les nostres generacions futures ens maleiran per no haver impedit que les condicions de vida per a l’espècie humana empitjorin fins a límits difícilment reversibles.

Referències
Recull d’articles temàtics i resumits de la revista Nature
Climate change 2013 (Informe de l’IPCC)
Nota de premsa de l’IPCC sobre el darrer informe

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Biologia, Ecologia, Química. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El canvi climàtic ha arribat per quedar-s’hi

  1. XeXu ha dit:

    Això del canvi climàtic sempre em genera dubtes. Si dic que no hi crec massa quedo com un heretge, però tinc la impressió que ens donem massa importància. El planeta ha passat per cicles de desglaç i pujades de temperatura sense la nostra participació. Per què ara pensem que tenim alguna cosa a veure amb el que està passant?

  2. Gerard ha dit:

    Potser d’aquí uns anys (o d’aquí uns segles) m’he de menjar aquestes paraules, però crec que comets el mateix error antropocèntric que tu mateix critiques. Potser ens imaginem els canvis de temperatura del passat remot en clau temporal de la vida humana, però suposo que hi ha una diferència entre canvis a escala temporal planetària i canvis a escala temporal d’una vida humana (recorda que estem parlant de 25 anys… misèria!). A no sé quin article de Nature hi vaig trobar una gràfica molt interessant de temperatures enregistrades a Europa des de fa segles; t’asseguro que podries assenyalar el moment de la segona revolució industrial sense mirar l’eix d’abcises… A veure si la trobo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s