Tal dia com avui: s’obtenen les primeres imatges de la cara oculta de la lluna

Que ningú tingui cap dubte de la meva passió pel mètode científic, però he confessar que en el fons m’agrada que la natura amagui certs tresors als ulls de la ciència. En quin moment precís es desencadenarà un part? De què està feta exactament la matèria obscura? L’aspecte de l’anomenada “cara oculta” de la lluna va ser un d’aquests misteris inquietants fins el 10 d’octubre de 1959, en que la sonda espacial soviètica Luna 3 va mostrar al món aquesta part desconeguda del nostre satèl·lit.

El motiu pel qual només veiem una meitat (bé, una mica més de la meitat) de la lluna és que la Terra i el seu astre satèl·lit s’influencien mútuament. La lluna ens provoca les marees i nosaltres “segrestem” la rotació lunar fent que una volta de la lluna sobre ella mateixa coincideixi amb una volta al voltant de la Terra. Per visualitzar-ho, mireu de girar al voltant de la taula del menjador. Primer ho feu mirant tota l’estona la mateixa paret (haureu completat la volta sense rotar sobre el vostre eix); després feu el mateix, però sense perdre de vista la taula (haureu completat una volta rotant a la vegada sobre el vostre propi eix). Com que sé que és més fàcil dir-ho que entendre-ho, us deixo una simulació de només dos minuts que ho explica de forma elegantment sintètica: http://youtu.be/OZIB_leg75Q. I per a una informació més detallada del fenòmen, aquest vell post d’una companya divulgadora .

Per cert, us heu fixat en que la cara oculta sembla tenir més cràters que l’altra? Inicialment es va pensar que era degut a que la cara interna (la que ens mira) està d’alguna manera “protegida” per la Terra de l’impacte d’asteroides, però de seguida es va postular que la distància és massa gran perquè la Terra li faci d’escut, i que això dels cràters s’explicaria més aviat pel comportament que va tenir el magma en les edats més primitives de la lluna que, per influència de la Terra, va “reomplir” més el costat visible que l’altre.