Les canyeries de la fàbrica de pesticides que Union Carbide tenia a la regió índia de Bhopal feia temps que no rebien el manteniment adequat, i les les 42 tones d’isocianat de metil emmagatzemades al tanc número 610 eren superiors a les que les mesures de seguretat permetien. La nit del 2 al 3 de desembre de 1984 l’aigua va començar a escolar-se dins del tanc iniciant, una ràpida reacció química altament exotèrmica i que, per tant, progressava desprenent calor. Les restes de metall rovellat i sal dipositada van accelerar encara més la reacció, fent augmentar la pressió del tanc i fent cedir les vàlvules de seguretat, que durant aquella nit van deixar anar unes 30 tones cúbiques d’isocianat de metil en fase gas, barrejat amb diòxid de carboni, monòxid de carboni, fosgè, cianur i altres components que no es van arribar a determinar mai amb certesa. El núvol tòxic es va escampar ràpidament per la zona causant fortes irritacions oculars i respiratòries a qui hi entrava en contacte, acarnissant-se especialment amb aquells que no podien fugir amb un vehicle i ho van haver de fer corrent i augmentant encara més la freqüència respiratòria i, per tant, l’exposicó al gas. Els metges de la zona desconeixien quin era el l’origen d’aquell núvol tòxic i, a part de desbordats, es trobaven impotents a l’hora de tractar els malalts.
Com sempre, resulta difícil establir una xifra real de les persones afectades, però sembla ser que fins a 500.000 persones van ser exposades al núvol tòxic, de les quals 3.787 van morir durant els primers dos dies. El recompte final de morts, dut a terme dues setmanes més tard, va sobrepassar els 8.000.
Resulta una mica trist encetar la secció d’efemèrides científiques del bloc amb aquest esdeveniment, però la catàstrofe de Bhopal ens recorda fins a quin punt és perillós concentrar o aglutinar una substància química en grans quantitats. L’avenç de la química ens ha aportat uns valuosos coneixements sobre nosaltres mateixos, però com succeeix en molts altres aspectes de la ciència, el progrés en els coneixements científics ha avançat desproporcionadament més ràpid que el debat sobre les conseqüències d’utilitzar aquests coneixements.
cosadegats.wordpress.com 
Gràcies per compartir aquesta efemèride, em sembla que m’agradarà aquesta secció. Aquest cas és un de tants en els que s’ha de fer balanç dels avantatges que té fer servir aquests productes i les conseqüències que se’n poden derivar si no es fa amb cura. Una bona catàstrofe, i em sembla que no ha estat l’única, ni l’última que veurem.
M’alegra saber que t’agrada la secció. Ha de millorar, però una de les coses que m’he proposat és que sigui més breu que els posts regulars del bloc (les propostes d’any nou mai són fàcils de complir, però farem el que podrem…).
Efectivament, la de Bhopal no ha estat la darrera. És una reflexió profunda que ha de fer la comunitat científica. Els investigadors que al seu moment es dedicaven a l’energia atòmica ja van fer el pas de trencar amb la màxima falsa de “la ciència és neutral, nosaltres no fem res, és la política la que en fa un mal ús”. Crec que el sector químic hauria de fer també un gest ferm en aquest sentit….