Exceptuant religiosos molt convençuts o agnòstics extremadament escèptics, la majoria de les persones tenim a dia d’avui el convenciment de que la ciència ja té més o menys resolt (o, si més no, encaminat) l’enigma sobre l’origen de la vida a la Terra. El cert, però, és que l’any 1894, quan Alexandr Oparin va arribar al món, el debat sobre l’inici de la vida al planeta encara estava calent. De fet, feia només trenta anys que Louis Pasteur havia dilapidat la teoria de la generació espontània, acceptada per bona part de la comunitat científica i segons la qual la matèria orgànica acabava generant formes de vida pel sol fet d’incubar-la en condicions adequades. En ple debat sobre com es podria haver format vida a la Terra, aquest científic, bioquímic de formació, va ser un dels pioners en teoritzar sobre aquesta qüestió. Oparin va fer ús dels seus coneixements de física, geologia i astronomia per tal de destriar quins elements o quines molècules podien formar part de la Terra en l’era prebiòtica i quines transformacions químiques es podrien haver donat en aquelles condicions. Ja fos amb reaccions químiques descobertes per ell mateix o combinant descobriments d’altres químics, Oparin va traçar tota una ruta sintètica (lenta, però espontània en les condicions de la Terra prebiòtica) per a l’obtenció de sucres, lípids i proteïnes a partir de components probablement existents en aquell planeta primitiu.
En una època (primer terç del s.XX) en que el materialisme històric s’estava erigint com a fonament filosòfic de mitja Europa, la teoria d’Oparin no només va tenir un impacte científic, sinó també polític i filosòfic, doncs constituïa un gest més del triomf de la raó per sobre els dogmes de fe, i ho feia en un tema tan delicat per a les religions com és l’origen de la vida. Tant és així, que els seus descobriments (recollits a “L’origen de la vida“) li van fer valdre, entre d’altres, el títol d'”Heroi del treball socialista” o el “Premi Lenin”, atorgats pel Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Que mític, el brou d’Oparin, ens en parlaven molt a la carrera, és clar. Bé, no tant, però és un d’aquells conceptes que et queda.